ara ens trobaras a :

http://www.infobiomassa.com

o bé

http://www.infobiomasa.es

Anuncis

Nova estratègia per al mercat de la Biomassa a Catalunya

El Departament d’Agricultura cerca alternatives en l’àmbit forestal, agroindustrial, i turístic, entre d’altres per desenvolupar la nova estratègia de la biomassa dins del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic (PECAC)
 Antoni Trasobares, director general de Medi natural i Biodiversi
L’aprofitament de la biomassa forestal per a producció d’energia es presenta com una oportunitat per dinamitzar el sector, promoure la gestió forestal sostenible, reduir el risc d’incendis, la pèrdua de biodiversitat i la petjada ecològica, crear noves empreses i generar ocupació
En els últims dos anys s’han duplicat el número de calderes instal·lades fins arribar a 1500 a dia d’avui en els sectors domèstic, municipal i terciari
Els projectes actualment en tràmit o estudi permetrien incrementar del 3% actual  fins al 16,6% el total d’energia renovable prodecent de biomassa agrícola i forestal l’any 2020
Cada any s’acumula als boscos catalans una gran quantitat de biomassa que representa un elevat risc d’incendi forestal, alhora que també la formació d’estructures molt sensibles als efectes de les plagues i les malalties o als episodis d’intenses sequeres, ventades o nevades, com els que s’han succeït els darrers anys.
Els aprofitaments forestals suposen únicament el 20% de la superfície arbrada que ocupa més del 41% del territori, ja que actualment la gestió tradicional dels boscos és poc rendible, principalment per l’elevat cost dels treballs forestals i pel baix preu de la fusta en la indústria de transformació
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha convocat avui la Taula de la Biomassa, Forestal i Agrícola.
L’objectiu d’aquesta Taula és acostar el sector primari al mercat de la biomassa i plantejar i desenvolupar conjuntament una nova estratègia per activar aquest mercat i obrir-lo al sector forestal, agroindustrial i turístic així com al món científic i de la recerca aplicada.
Fins ara el sector ha anat creixent de manera dispersa, sense que s’haguessin pre-definit uns camps potencials com pot ser tot el sector agroindustrial o altres sectors específics (hivernacles al Maresme, balnearis i spa’s, etc.)  i que ara, davant la pujada dels preus dels combustibles (gasoil, gas, electricitat…) pot trobar oportunitats d’eficiència i estalvi de costos en l’àmbit de les bioenergies i energies renovables en general i de la biomassa en particular.
Això obre oportunitats per explorar nous camps d’implantació de la biomassa en àmbits com els dels conreus energètics agrícoles, per exemple, o en el de les biorefineries, així com en empreses d’instal·lació, de subministres de recanvis, o de prestació de serveis tècnics associats, etc.
Durant la reunió s’han tractat principalment les accions que emprèn el Departament, en el marc del Pla General de Política Forestal (en fase d’actualització)   per promoure l’ús de la biomassa, les seves potencialitats així com les barreres del seu ús com a font d’energia i les seves aplicacions al sector agroalimentari.
La Taula de la Biomassa Forestal i Agrícola s’inscriu en el marc de la Taula Intersectorial de la Fusta, que està en funcionament des de l’any 1988, està formada per organitzacions professionals relacionades amb el sector, propietaris forestals públics i privats, empreses d’explotació forestal, indústries de transformació de productes forestals i les que utilitzen derivats de produccions forestals i representants d’organitzacions agràries i de les administracions.  A més, com a grup específic sobre la biomassa, s’han volgut incorporar a possibles consumidors d’aquesta energia  renovable.
A més, també han participat diferents entitats i instituts relacionats amb el món científic, la tecnologia i recerca, perquè precisament una de les potencialitats que s’han exposat durant la reunió,  és el concepte de les biorefineries i els resultats que comencen a donar les tecnologies de segona generació.
Enllaç noticia original: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=186147&idioma=0

Catalunya exporta biomassa mes que mai cap a Italia e importem petroli …

Incomprensiblement en els últims anys ja ha estat habitual veure vaixells carregats de biomassa sortint del port de Palamós per anar cap a Itàlia. D’aquesta manera s’ha buscat una sortida a part de la fusta que s’ha recollit a les comarques gironines, tant la que genera el mateix sector silvícola com la que s’ha apilonat als boscos després de la nevada i de les llevantades. Aquest any el nombre de tones que faran el camí de Palamós cap a Itàlia pot superar àmpliament les xifres d’anys anteriors. Ahir va sortir el primer vaixell d’aquest any, carregat amb unes 4.000 tones de biomassa provinent de boscos gironins.

I aquest serà només el primer dels enviaments que farà l’empresa Forgav –Forestal Gavarres– conjuntament amb Enerfust XXI. Segons va explicar ahir Francesc Alameda, un dels propietaris i administrador de Forgav, en total hi haurà aquest any vuit vaixells que al llarg de l’any traslladaran la fusta. A raó d’aproximadament un vaixell cada mes, tret de la temporada d’estiu, es portaran unes 35.000 tones de biomassa gironina. Sobretot prové de les Gavarres i l’Ardenya-Cadiretes, però també d’altres zones com ara les Guilleries, la Garrotxa, el Montnegre-Corredor o la vall de Camprodon. una bona part d’aquesta fusta ja arriba triturada i assecada al port de Palamós, on s’apila per carregar-la al vaixell.

L’energia que se’n va

La sostenibilitat energètica de les comarques gironines depèn sobretot d’aprofitar les energies renovables de què disposen. El vent i el sol són les fonts més conegudes, però la biomassa n’és una altra. És una energia de les que es consideren neutres en emissions de CO2, o sigui, que el carboni que s’allibera en cremar la fusta és igual al que ja existia en la fusta mateix. A més, molt sovint s’aprofita la calor que es genera per a xarxes de calefacció. El gran valor de la biomassa, com a mínim a les comarques gironines, és que serveix per donar sortida a una fusta sense valor comercial que s’acumula al bosc i augmenta el risc d’incendis. Per tot això és necessari disposar de plantes al territori que generin electricitat a partir de la biomassa. Els projectes de Cassà i Albons estan en marxa, i en moments com l’actual donaran valor afegit a un sector silvícola que fa dècades que pateix la crisi.

Esperança forestal. Per al sector, és un ingrés per la fusta sense valor

El sector forestal veu la biomassa com una de les seves bases de salvació. La falta de mercat per a molta de la fusta que hi ha a les comarques gironines està ofegant el sector silvícola, i aquesta manca de rendibilitat repercuteix directament sobre la qualitat dels boscos. Molts propietaris han optat per no netejar el bosc en vista de la falta de sortida de la fusta, i al mateix temps això ha acabat creant condicions més favorables per als incendis forestals. Diverses veus del sector silvícola confien que amb la valorització de la biomassa això generarà uns ingressos que permetran pagar la neteja dels boscos als propietaris.

Font noticia:  http://infobio.ctfc.cat


La biomassa (pellets) proporciona el major subministrament renovable dels habitatges

Mentre sigui impossible detectar quins quilowatt hora elèctric entra a casa procedent de fonts renovables, la major aportació d’aquestes tecnologies en el consum energètic de les llars prové de la biomassa. El 17 per cent d’aquest consum és directament atribuïble a les renovables i el 94,2 per cent s’alimenta amb biomassa. És una de les dades de l’Anàlisi del consum energètic del sector residencial a Espanya, presentat aquest matí per l’IDAE, que també confirma la supremacia de la biomassa sobre la resta de tecnologies, renovables o no, en els habitatges unifamiliars.

Les llars gasten a l’any en energia al voltant de 17.000 milions d’euros i el cost mitjà anual de l’energia en una llar espanyol és de 990 euros. Les energies renovables es troben en el 11 per cent de les llars i aporten el 16 per cent de l’energia destinada al ACS (aigua calenta sanitària). El 35 per cent del consum per a calefacció es satisfà amb llenyes i branques en instal · lacions sobretot en el medi rural. Uns 120.000 llars disposen d’ACS generada en panells solars tèrmics. Més de la meitat de les llars desconeix l’etiqueta energètica dels seus electrodomèstics. Les bombetes de baix consum estan presents en el 86 per cent de les llars. Els serveis centralitzats de calefacció i ACS consumeixen un 22 per cent menys que els individuals. L’habitatge de tipus unifamiliar duplica el consum energètic del pis tradicional.

Totes les dades anteriors procedeixen d’entrades al compte de Twitter @ estalvia-energia de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), emesos aquest matí durant la presentació del document en què es troben: Anàlisi del consum energètic del sector residencial a Espanya. La finalitat és conèixer i analitzar el consum d’energia dels més de 17 milions de llars espanyoles, per usos i fonts energètiques, així com les característiques del seu equipament, globalment i en les tres zones climàtiques que s’ha dividit el país. El treball ha estat promogut i finançat per Eurostat (l’agència estadística de la CE) amb el 50 per cent del seu cost.

La biomassa “reina” en els habitatges unifamiliars gràcies a la calefacció

Entre les dades globals, destaca que les llars consumeixen el 17 per cent de tota l’energia final i el 25 per cent de l’electricitat. Aquesta última font és la més utilitzada (35,1 per cent), seguida pel gas natural (24,9), els productes petrolífers (22,1), les energies renovables (17,7) i el carbó (0,1 ). La calefacció és el servei de major consum i els electrodomèstics el que més electricitat demanda. Del “pastís” renovable la biomassa és la que més energia aporta, amb el 94,2 per cent, seguida de la solar tèrmica (5,4) i la geotèrmia (0,5). Els biocombustibles considerats són carbó vegetal, llenyes i branques, pellets i resta de biomassa sòlida.

Segons s’assenyala en l’estudi, tant en la cobertura energètica de la demanda a Espanya, com en les diferents zones climàtiques analitzades (Atlàntic nord, continental i Mediterrània), els consums d’energies renovables es localitzen en els habitatges unifamiliars, “superant clarament al consum de productes petrolífers com a conseqüència d’un major potencial de biomassa agrícola i forestal. A la habitatges en bloc, la font energètica dominant és el gas natural, seguida de l’electricitat “. En aquestes habitatges unifamiliars, l’estructura del consum fa que el 63,9 per cent se l’emporti la calefacció, per aquest motiu la biomassa superi a totes les tecnologies, renovables o no, com la més utilitzada en aquest tipus de llars.

Es consumeix més amb el standby dels electrodomèstics que en refrigeració

El treball de l’IDAE s’emmarca dins del projecte Sech-Spahousec i ha durat 18 mesos. “Ha estat el més ambiciós de tots els realitzats a Espanya sobre aquest particular-afirmen des de l’IDAE-i un dels més significatius d’Europa, amb particularitats específiques mai desenvolupades fins ara, com són les mesures dels consums elèctrics en temps real , inclosos els de standby “. Sobre aquest últim consum, afegeixen que és molt superior al de refrigeració. D’altra banda, la televisió és el segon electrodomèstic de major consum elèctric, després del frigorífic

Per a la realització de l’estudi s’ha comptat amb la cooperació de la Subdirecció General de Planificació del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, Eurostat, l’Institut Nacional d’Estadística, el Col · legi d’Administradors de Finques, les empreses subministradores d’energia i les consultores PVAlue , Nielssen i escó per desenvolupar un treball de camp

Article original de Javier Rico


Proposta per eliminar l’IBI als habitatges amb calderes de biomassa

Expobioenergía ha obert les seves portes a Valladolid -ho va fer ahir- amb una allau de propostes presents en el document “Com generar ocupació amb bioenergia. Comunicat als candidats a la Presidència del Govern d’Espanya”. En ell, diverses associacions professionals del sector, unides sota el nom d’Aliança per la Bioenergia, plantegen disset recomanacions, entre les quals destaquen l’eliminació de l’IBI per a habitatges amb calderes de biomassa o reduir al 8% l’IVA als biocombustibles sòlids i als equips de combustió de biomassa.

Inauguració oficial, lliurament dels premis a la Innovació Tecnològica i dels primers certificats ENPlus a fabricants de pèl·lets, reconeixement a l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) pels seus programes Biomcasa i GIT (Grans Instal·lacions Tèrmiques), presentació del document “Com generar ocupació amb bioenergia. Comunicat als candidats a la Presidència del Govern d’Espanya de l’Aliança per la Bionergía“… La sisena edició d’Expobioenergía ha començat fort i ple de continguts, ritme que es mantindrà durant els dos pròxims dies a Fira de Valladolid, ajudat per la celebració paral·lela del 6è Congrés Internacional de Bioenergia.

D’entre tots els continguts, el més transcendental és el document presentat per l’Aliança per la Bioenergia, estructurat en cinc dades, una constatació de les ocupacions que es produeixen en el sector (“l’ús elèctric de la biomassa genera 20 llocs de treball per MW instal·lat”) i disset recomanacions als candidats a la Presidència de cara a les pròximes eleccions generals. “Tenim previst presentar-lo a tots els partits polítics perquè pensem que són mesures perfectament assumibles i, el més important, són viables i beneficioses des dels punts de vista econòmic, social i ambiental”. Així ho asseguraven els representants de l’aliança, que també tenien clar qui són els principals responsables que aquestes mesures no s’hagin pres: “segueix havent grandíssimes pressions de les empreses que produeixen combustibles fòssils perquè no tirin endavant”.

Ni una caldera amb combustible fòssil per davant d’una de biomassa

Entre les recomanacions enquadrades com accions fiscals apareixen: eliminar l’impost de béns i immobles (IBI) als habitatges que tinguin instal·lades calderes de biomassa i a les plantes de biomassa durant el seu període d’amortització; aplicar una taxa de deu cèntims d’euro al quilogram de CO2 emès pels combustibles fòssils, al mateix temps que s’eliminen els seus subsidis i s’utilitza aquests diners per a potenciar les energies renovables; incloure els biocombustibles sòlids i les calderes de biomassa entre els productes protegits als quals s’aplica l’IVA reduït del 8%, i sol·licitar incentius fiscals per als fabricants de calderes de biomassa a Espanya i per l’atracció d’inversions en fabricació d’equips de bioenergia.

Les altres onze recomanacions es divideixen en cinc accions financeres, dues de promoció i quatre de millora de la competitivitat de les empreses de la cadena de bioenergia. Entre les primeres destaca, en plena discussió de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), la proposta de màxima prioritat a l’ús d’aquests fons per promoure la producció i el consum de biocombustibles sòlids i cultius energètics en el medi rural. Entre les accions de promoció està la crida a no instal·lar “ni una caldera de combustible fòssil nova si és tècnicament possible una caldera de biomassa”. Referent a això, Javier Díaz, president d’Expobioenergía i Avebiom, va afirmar que “en qualsevol habitatge, sigui de poble o de ciutat, es pot instal·lar una caldera de biomassa, el que passa és que ens han venut i ficat pels ulls les de gas fòssil, i són d’allò més antieconòmiques i antiecològiques que existeix”. Finalment, relacionades amb les accions de millora de la competitivitat, sobresurten l’harmonització de les ajudes a la instal·lació de calderes a escala nacional i la disminució de la burocràcia. Sobre això últim, es va recordar que “per a la instal·lació d’una planta de biomassa a Espanya es necessiten una mitjana de 24 mesos i de cinc a set permisos, mentre que a Alemanya són disset mesos i un o dos permisos”.

Pèl·lets espanyols que alimenten plantes de co-combustió a Holanda

Durant la presentació del document es van posar diversos exemples de la viabilitat actual d’instal·lar calderes en tot tipus d’instal·lacions i d’assegurar el subministrament de biocombustibles. Alberto Gómez, d’Apropellets, va assegurar que “ara mateix qualsevol llar d’Espanya pot rebre les tres o quatre tones anuals de pèl·lets que necessita una caldera”. Una altra dada important exposada és que algunes plantes de pèl·lets a Espanya exporten tota la seva producció a països com Holanda, i en concret a centrals tèrmiques on es realitza co-combustió entre carbó i biocombustibles. A les dades econòmiques sobre l’estalvi en la compra de combustible i l’amortització de la inversió es van unir també altres sobre l’increment del mercat de calderes: només a Andalusia se’n van instal·lar 17.000, entre estufes i calderes, durant el 2010.

L’Aliança per la Bioenergia sol·licita que s’adoptin aquestes mesures per “generar ja la prosperitat que Espanya necessita”. Aquesta aliança està formada per Avebiom (Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa), Apropellets (Associació d’Empreses Productors de Pèl·lets), Asemfo (Associació Nacional d’Empreses Forestals), Aserma (Associació Espanyola de Gestors de Biomassa de Fusta Recuperades), Cose (Confederació de Silvicultors d’Espanya) i Adabe (Associació per la Difusió de la Biomassa a Espanya). Destaca l’absència d’una altra important organització del sector, l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA Biomassa). Els signants del document afirmen que “se’ls ha convidat, però no han contestat”.

Enllaç a notícia original – Energías Renovables

 

Que son els Pellets ?

El pèl·let més sovint utilitzat al plural pèl·lets és un tipus de combustible granulat aglomerat a base de biomassa, produïts a partir de residus forestals, de residus de la indústria de la fusta o agroalimentària així com de plantes anuals cultivats per a la bioenergia.La paraula va derivar-se de l’anglès ‘pellet’, que del seu costat prové del francès ‘pelote’ (pilota), petita bola esfèrica o ovoide

Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. La lignina mateixa fa d’aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos del medi. L’ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.

A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créixer de 50%. Segons l’Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre el 40 i el 80%.

font noticia wikipedia


Una instal.lació a Bigues i Riells va causar jurisprudencia en la substitució de Biomassa per Plaques solars

Aquest matís de les normatives pot contribuir a viabilitzar els projectes de biomassa forestal

CTFC, 18 d’agost de 2009

La normativa tècnica sobre estalvi d’energia en rehabilitació d’antics edificis o en aquells de nova construcció, en estar referida a l’aprofitament de l’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) o climatització de piscines cobertes, ha donat lloc a interpretacions que consideren erròniament com a opció única i obligada l’aportació energètica amb plaques solars tèrmiques.

És evident que en molts casos pot ser molt beneficiós i eficient disposar d’un sistema mixt amb plaques solars i caldera de biomassa per a la producció de calefacció i ACS. D’aquesta manera es produeix calefacció i ACS amb biomasa als mesos freds, i ACS amb les plaques durant tot l’any. Tanmateix en aquells casos on l’aprofitament de l’energia aportada per una caldera de biomassa sigui suficient, rendible i eficient durant tot l’any (incloent l’estiu), una lectura incomplerta de la normativa pot donar lloc a una inversió extra i innecesària en plaques solars.

Aquest podia haver estat el cas de Francesc, autopromotor de Bigues i Riells del Fai que recentment es veia obligat a instal•lar plaques solars en un habitatge de nova construcció. Francesc, conscienciat de les possibilitats dels recursos forestals del municipi assenyalava que “Bigues i Riells del Fai compta amb milers d’hectàrees de bosc totalment descuidat”.

Per tal de resoldre la interpretació de la normativa (Codi Tècnic de l’Edificació, CTE) va recòrrer al Síndic de Greuges i al Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. D’acord amb aquests ens, és admissible no instal•lar cap placa solar per la producció d’aigua calenta sanitària si aquesta es genera amb una caldera de biomassa. A més, segons recorda Graelia S.L., el Decret 21/2006 (DOGC núm. 4574), de 24 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, estableix que, per a edificis que tinguin una demanda d’ACS superior a 50 litres diaris a una temperatura de referència de 60ºC, s’haurà de disposar d’un sistema de producció d’aigua calenta amb energia solar que contribueixi amb un % mínim tabulat. I també s’especifica que el requisit (producció d’aigua calenta amb energia solar) no serà d’aplicació si es produeix aquesta energia amb alguna altra energia renovable.

Finalment, aquest habitatge projectat a Bigues i Riells es podrà executar amb el subministre d’energia renovable exclusivament amb biomassa forestal.

Font Noticia Original: http://www.ctfc.es

denuncia Sindic Bigues i Riells Biomassa